Senzill + Estil + Reinvenció

Feia temps que no actualitzava el blog, mil disculpes. Ara que ha començat un nou any i que ja ens trobem treballant amb el que serà l’obra de Les intermitencies de la Mort he pensat que era un bon moment, evidentment, no deixaré passar tant de temps sense actualitzar, soc plenament conscient de que si no s’actualitza, aquest blog perd el seu sentit, la seva “Razón de ser”.

Ahir alguns littlebitcheros vam  assistir a l’estrena de Esthetic Paradise, de  Victoria Szpunberg, però amb la nova versió del nostre director, supervisor, coordinador, salvavidas, Arnau Marín i representada per les nostres companyes de la Cía. Per què crides ? .  Les nostres més sinceres felicitacions pel treball fet.

Ahir vam poder viure el que explicaré a continuació.

1.- Es la primera vegada que veiem una obre de Per què crides ?  no se si han fet alguna més , no estic segur, el que si tenim clar es que després de veure Esthetic Paradise considerem que les nostres companyes senzillament han fet amb Esthetic un enorme treball , un molt bon treball, molta il·lusió, plaer, felicitat, entusiasme, somriures, tole tole,  i senzillament, ens heu regalat tot això, i amb la crisis que hi ha, Per què crides?,  té un valor afegit.  No tenim experiència ni formació com per dir que sou una companyia professional, encara així, com diu el Sergi López, us diriem “Sentir-vos sempre com uns amateur”, perque quantes companyies professionals hi ha que no regalan ni una petita part del que ens heu regalat vosaltres, però si us diré lo següent, encara que ho he adaptat d’una cançó de Sabina – No sou la millor companyia amateur del món, però sou millors que qualsevol altre”, demostrat ha quedat.

2.- Quan vam anar a Itàlia a fer Spoon River, recordo aquesta frase de Simona quan vam finalitzar l’obra i  que ahir em va venir al cap de nou : “ Es nota que hi ha la impronta de Arnau”. Al seu moment vaig entendre el que volia dir, però avui ho tinc més clar que mai.

Capo, no se si ets conscient o no però crec que has trobat una cosa que en la meva opinió es molt molt molt difícil d’aconseguir i això es estil. Sempre intentem agafar idees de les nostres referencies, gustos, el nostres herois, fins que trobes el teu propi estil, però no es un camí fàcil, No hem vist Antigona, ni Mein Kamp, ni l La Casa de Bernarda Alba, ni el Somni d’una nit d’estiu, entre altres, però si hem vist Spoon River, L’Àngel exterminador, Esthetic Paradise.. i veurem Les intermitències de la mort, i en aquestes hi ha el teu estil característic, un estil que busca sempre remoure consciencies i cervells, treure rises de lo dramatic,  aconsegueix que quan la gent surt de l’espai surtin internament diferents a com han entrat, “Para bien o para mal”, però surten diferents, i lo més bonic de tot, ets fidel al teu estil peti qui peti. Moltes felicitats pel teu treball i la teva energia.

3.- Ahir va tindre lloc el renaixement de Portal9 gràcies a la Cía de Teatre de L’enjolit, en aquest temps tan estranys que ens està tocant viure, aquesta aposta ha sigut un encert. Desde el punt de vista teatral es una situació molt dura, no hi quasi subvencions, pràcticament, han deixat a molts artistes “Solos contra viento y marea”. Les mes sinceres felicitacions a L’enjolit per aquest renovació de vots, per aquest reinvenció, per apostar amb Portal9 com a lloc de creació, per apostar amb Portal9 com arma carregada de futur.