Ayer al salir del ensayo de preparación de la última compo de Diciembre me vino a la cabeza esta escena de Al Pacino en Any given Sunday ( Un domingo culquiera - Oliver Stone) .

D'on neix l'impuls?

"No me interesa cómo mis bailarines se mueven. Me interesa lo que los hace moverse"

Així defineix Pina Bausch la seva feina envers els seus ballarins. Crec que no es pot definir millor el motor de la creació. Crear es una característica intrínseca en l'esser humà. La satisfacció que ens omple un cop acabada una creació és un dels sentiments més plaents que vivim en el nostre dia a dia. 

Perquè en la nostra vida diària no parem de crear. No es crea només en l'art, es crea quan utilitzem la nostra imaginació constructiva, quan intentem anar més enllà del que la nostra quotidianitat ens obliga.  

No és el mateix cuinar un ou ferrat només amb oli que afegir-li boci d'espècia i rematar-ho donant una forma original al producte final. Aquest petit acte, aquesta delicada dedicació en l'acte quotidià esdevé una creació. 

Aquest ou ferrat ja no és només un ou ferrat, aquest ou ha viscut una dedicació especial a l'hora de ser creat i rebrà una especial gaudiment a l'hora de ser observat (qui collons mira un ou ferrat si no te alguna cosa especial) i a l'hora de ser degustat.

El resultat no és només la ingestió de l'aliment com a necessitat motora és un petit moment de plaer que ens regalem i que regalem a aquells als que servim el magnífic ou ferrat. 

I ¿que és el que ens fa crear, d'on neix l'impuls que ens obliga a anar més enllà de nosaltres mateixos, de les convencions socials, que ens obliga a esforçar-nos i llançar-nos a terrenys desconeguts i de vegades perillosos?

Cadascú té la seva pròpia resposta o, com succeeix en la majoria de cassos, no té ni idea del per què, però hi ha una cosa clara; la creació neix d'un impuls interior, d'un moviment de dintre cap a enfora, d’una necessitat profunda de excel·lir.

Tot neix de dintre sí, però va cap a en fora.