Ayer al salir del ensayo de preparación de la última compo de Diciembre me vino a la cabeza esta escena de Al Pacino en Any given Sunday ( Un domingo culquiera - Oliver Stone) .

D'on neix l'impuls?

"No me interesa cómo mis bailarines se mueven. Me interesa lo que los hace moverse"

Així defineix Pina Bausch la seva feina envers els seus ballarins. Crec que no es pot definir millor el motor de la creació. Crear es una característica intrínseca en l'esser humà. La satisfacció que ens omple un cop acabada una creació és un dels sentiments més plaents que vivim en el nostre dia a dia. 

Perquè en la nostra vida diària no parem de crear. No es crea només en l'art, es crea quan utilitzem la nostra imaginació constructiva, quan intentem anar més enllà del que la nostra quotidianitat ens obliga.  

No és el mateix cuinar un ou ferrat només amb oli que afegir-li boci d'espècia i rematar-ho donant una forma original al producte final. Aquest petit acte, aquesta delicada dedicació en l'acte quotidià esdevé una creació. 

Aquest ou ferrat ja no és només un ou ferrat, aquest ou ha viscut una dedicació especial a l'hora de ser creat i rebrà una especial gaudiment a l'hora de ser observat (qui collons mira un ou ferrat si no te alguna cosa especial) i a l'hora de ser degustat.

El resultat no és només la ingestió de l'aliment com a necessitat motora és un petit moment de plaer que ens regalem i que regalem a aquells als que servim el magnífic ou ferrat. 

I ¿que és el que ens fa crear, d'on neix l'impuls que ens obliga a anar més enllà de nosaltres mateixos, de les convencions socials, que ens obliga a esforçar-nos i llançar-nos a terrenys desconeguts i de vegades perillosos?

Cadascú té la seva pròpia resposta o, com succeeix en la majoria de cassos, no té ni idea del per què, però hi ha una cosa clara; la creació neix d'un impuls interior, d'un moviment de dintre cap a enfora, d’una necessitat profunda de excel·lir.

Tot neix de dintre sí, però va cap a en fora. 

Brotherhood en Portal9 desde Reggello

No tengo más adjetivos para describir el concierto de Brotherhood en Portal9, lo mejor que puedo decir es que a día de hoy aún sigo tatareando algunas de sus canciones. La alegría y el placer que transmitían en el escenario traspasaba las paredes, hoy martes he aprendido lo siguiente de Brotherhood, ...Sí en el escenario disfrutas y crees en lo que estás haciendo y siempre desde el placer, sin querer estaremos haciendo feliz a la gente que nos está viendo y no hay mejor premio para un actor o un músico que el ser recordado una vez que el público a abandonado el recinto.

Os dejo este videoclip de su opera prima Migranti   - I giorno dell' inizio del mondo


En Myspace podreis escuchar más canciones

http://www.myspace.com/brotherhood-migranti

Reggello a Portal Nou

La gent de Reggello ve de visita i escull un espai força especial per a nosaltres; Portal Nou.
L'ecuació no pot ser més complerta, us hi apunteu?

"Los Actores no somos cuentacuentos, somos creadores de seres humanos."

Documental José Saramago

Portugal ha anunciado que para la próxima Ceremonia de los Oscars de 2012 , presentará el Documental dedicado a la Vida de José Saramago  - José y Pilar - como candidato al Oscar a la mejor película extranjera. Es un placer de documental. Clickando en la imagen lo podréis ver online. Nos va a ayudar mucho de cara a la preparación de las Intermitencias de la muerte.

Pilar del Río, su mujer comentó en rueda de prensa que el documental ha tenido una gran acogida de público en muchos países donde se ha exhibido, entre ellos Brasil, México, Portugal, España, ahora se estrenará en Italia y será presentada en octubre en Estados Unidos y Canadá.

Su director, *Miguel Gonçalves de 32 años y autor de otros dos documentales, retrata, a través de la vida de Saramago y su esposa  Pilar  "la belleza de las cosas banales y de los pequeños detalles".

"Transciende el documental puro y a muchos les parece una historia sobre personas", comenta su realizador.


Disfrutadlo.

* FILMOGRAFÍA


O caminho de Salomão 2009
Cortometraje documental basado en el libro "El Viaje del Elefante".
Para la Fundación José Saramago.

Zarco 2008
Cortometraje
Para la Expo Zaragoza 2008, con banda sonora original de Pedro Gonçalves.

Azinhaga 2008
Vídeo-instalación basada en el libro “Las pequeñas memorias” de José Saramago.
Realizada para la exposición retrospectiva de la vida y obra de José Saramago
“La consistencia de los sueños” – Fundación César Manrique – Palacio Nacional de Ajuda
en Lisboa.



:

El Septimo sello

Disfrutad esta animación paródia de El Septimo Sello. Gentileza del gran Arnau.   Skol !!

COMPO 3 - Soldados de Portal nou -

COMPO 3 - El cruce -

COMPO 3 -El baile de la muerte -

COMPO 3 - Tsunami -

COMPO 3 - Friki Soldiers -

COMPO 3 - La aceituna -

COMPO 3 - La fábrica -

COMPO 2 - Excursión -

COMPO 2 -Un lugar en el mundo-

COMPO 2 - El restaurante -

COMPO 1 - Telainco -

COMPO 1 - Globos -

COMPO 1 - Periódico Clandestino -

Propostes pel Cinebitchforum

Ens hem reunit amb en Sergio i em començat a fer-nos una palla bimental sobre possibles pelis per un futur cineforum littlebitchiano. La nostra proposta és passar-les a Portal Nou, abans que tanquin. Les passariem en rigurosa versió original amb subtítols. També estaria bé amenitzar les sessions amb una xerrada prèvia de la persona que esculli la peli, explicant-nos el perquè i una mica d'historia sobre la peli, directors, actors i demés. Animeu-vos a engreixar el llistat. 


Sergio:
Full Metal Jacket de Stanley Kubrick
Amanecer de F. W. Murnau
Tarde de perros de Sydney Lumet
El fantasma de la opera de Robert Julian
Manhattan de Woody Allen



Arnau:
Fresas Salvajes d'Ingmar Bergman
Harold and Maude de Hal Hasby
La palabra de C. T. Dreyer
Stalker d'Andrey Tarkovsky

Pensar que nunca llegaremos allí es un excelente punto de partida,
el perfeccionismo es solo una vanidad.
El actor necesitar aceptar las limitaciones de los sentidos para permitir
que la imaginación corra libre, el actor depende completamente de los sentidos.
Son la primera etapa en nuestra comunicación con el mundo, la imaginación es la segunda.

"...i el vaig agafar amb la mà."

"Sort que jo era allà.
No sé pas qui vull enganyar! En la majoria de llocs hi sóc almenys una vegada; i el 1943 jo era pertot arreu."

La mort i l'holocaust es troben en el lloc ideal, es donen la mà i contemplen astorats la rebel·lia de "La lladre de llibres" una novel·la excel·lent de Markus Zusak.
No us perdeu aquesta petita joia on la mort ens porta de la mà, sense fatalismes, sense drames forças, amb una lleugeresa d'alló més fascinant.


Per consulta online :

http://manuelosses.cl/BG/MARKUS%20ZUSAK%20-%20La%20ladrona%20de%20Libros.pdf

Corrüptia

Avui finalitza la gira de l'obra de Teatre de Corrüptia de la Companyia Teatre de l'Enjòlit després de 30 dies en cartell al Club Capitol de Barcelona i que front a totes les adversitats han defensat amb tots els honors no només aquí, sinó a València ( 750 persones a Xàtiva), Mallorca, Barcelona ( Teatre Tantarantana ).....
Desde Littlebitch donem les nostres més sinceres felicitacions a la Companyia de l'Enjòlit  ( Elies Barberà, Arnau Marín, Albert Alemany, Jenny Beacraft i Marta Montiel ) per la feina ben feta, el treball realitzat, que nosaltres els amateurs aprofitem per aprendre moltes coses, i per fer-nos veure que un altre tipus de teatre és possible, Personal de elements Audiovisuals i Escenogràfics de l'Enjòlit, al director Carles Fernández Guia per l'organització tant gran que ha fet d'aquesta aposta i a Josep Lluis Fitó , autor de Corrüptia, per no amagar-se  mai.

Moltes felicitats, molta sort i molts ànims pel proper projecte.

Una abraçada a tots

Secuencia mítica de la película El septimo sello, de Ingmar Bergman en la que la muerte y el Caballero disputan a una partida de ajedrez que dura toda la película y en la que se juegan no solamente la vida de éste, sino sus sentimientos hacia dios, la religión y la humanidad.

Enlace para consulta online de "Las intermitencias de la muerte"


http://www.librosgratisweb.com/pdf/saramago-jose/las-intermitencias-de-la-muerte.pdf

Qui som?

Littlebitch és una companyia de teatre amateur que va néixer als tallers teatrals del Teatre Zorrilla durant el curs 2008-09 portades per Arnau Marín.

Aquell grup de joves adults vam presentar l’espectacle Spoon River al propi Teatre Zorrilla. Spoon River ens va portar a Itàlia i encara gira per les nostres terres.

El curs següent vam decidir compaginar Spoon River amb la continuació de la nostra formació com a grup i els assajos d’un nou muntatge. En el decurs d’aquest procés van afegir-se nous membres i ens van deixar uns altres.

Després de dos anys junts vam replantejar-nos el nostre camí i vam pensar que potser calia canviar el rumb i moure’ns en una altra direcció; un procés de formació i d’experimentació. 

Actualment Littlebitch està format per :

Rosa Serna
Andreu Alier
Joan Carles Vega
Begoña Monteseirín
Encarni Moreno
Sergio Peinado
Victor Genestar
Lola Ripollés
Susana Marín
Esther Tobeña
Nelson Navarro
Rosa Herrero
Bogeria coordinada per Arnau Marín

"Amb la voluntat de gaudir del camí i no de la meta.

Amb la il·lusió de viure els conflictes amb generositat. Amb l’esperança de transitar en grup  vencent l’egocentrisme.

Amb la certesa de que hi ha més d’un teatre i que està allà per a nosaltres.

Amb les ganes de perdre’ns per descobrir-lo.

És per això, i pel que encara ens sorprendrà, que neix aquest petit projecte."

En el teatre, com en la vida, massa sovint ens trobem empesos a buscar el resultat. Aquesta malaltia endèmica s’ha apoderat de l’art fins a convertir-lo en un simple producte de consum. Consumim a la mateixa velocitat que creem, creem a la mateixa velocitat que consumim.

I com a resultat d’aquesta voracitat consumista ens hem oblidat del camí; ens hem saltat el procés.

En el procés és on ens coneixem, on aprenem de nosaltres i dels altres, on vivim crisis, on discutim, on gaudim, on ens sorprenem, on descobrim, on creem.

El procés és, per a nosaltres, la part primordial de la creació. Allà on tot és possible i res no és mesquí.   

No volem deixar de créixer, com a actors, com a performers, com a creadors, com a grup. No volem instal·lar-nos en l’acceptació de la nostra imatge. Volem anar més enllà del que la gent espera de nosaltres.

Només la formació rigorosa ens permetrà crear les bases sobre les quals ens sentirem lliures de la càrrega diària i de la pròpia imatge conformada. 

Si volem trobar el nostre camí, el nostre llenguatge propi, la nostra forma i el nostre fons; ens hem d’embrutar.

Hem de llençar-nos al fang d’allò desconegut en nosaltres mateixos i en el grup. I allà dins buscarem la nostra pròpia forma, aquella que ens farà únics i trencarà l’academicisme que impera en l’art teatral.

Aquest procés d’immersió nosaltres l’anomenen experimentació. 

-Arnau Marín-