"Amb la voluntat de gaudir del camí i no de la meta.
Amb la il·lusió de viure els conflictes amb generositat. Amb l’esperança de transitar en grup vencent l’egocentrisme.
Amb la certesa de que hi ha més d’un teatre i que està allà per a nosaltres.
Amb les ganes de perdre’ns per descobrir-lo.
És per això, i pel que encara ens sorprendrà, que neix aquest petit projecte."
En el teatre, com en la vida, massa sovint ens trobem empesos a buscar el resultat. Aquesta malaltia endèmica s’ha apoderat de l’art fins a convertir-lo en un simple producte de consum. Consumim a la mateixa velocitat que creem, creem a la mateixa velocitat que consumim.
I com a resultat d’aquesta voracitat consumista ens hem oblidat del camí; ens hem saltat el procés.
En el procés és on ens coneixem, on aprenem de nosaltres i dels altres, on vivim crisis, on discutim, on gaudim, on ens sorprenem, on descobrim, on creem.
El procés és, per a nosaltres, la part primordial de la creació. Allà on tot és possible i res no és mesquí.
No volem deixar de créixer, com a actors, com a performers, com a creadors, com a grup. No volem instal·lar-nos en l’acceptació de la nostra imatge. Volem anar més enllà del que la gent espera de nosaltres.
Només la formació rigorosa ens permetrà crear les bases sobre les quals ens sentirem lliures de la càrrega diària i de la pròpia imatge conformada.
Si volem trobar el nostre camí, el nostre llenguatge propi, la nostra forma i el nostre fons; ens hem d’embrutar.
Hem de llençar-nos al fang d’allò desconegut en nosaltres mateixos i en el grup. I allà dins buscarem la nostra pròpia forma, aquella que ens farà únics i trencarà l’academicisme que impera en l’art teatral.
Aquest procés d’immersió nosaltres l’anomenen experimentació.
-Arnau Marín-
