Així defineix Pina Bausch la seva feina
envers els seus ballarins. Crec que no es pot definir millor el motor de la
creació. Crear es una característica intrínseca en l'esser humà. La satisfacció
que ens omple un cop acabada una creació és un dels sentiments més plaents que
vivim en el nostre dia a dia.
Perquè en la nostra vida diària no parem
de crear. No es crea només en l'art, es crea quan utilitzem la nostra
imaginació constructiva, quan intentem anar més enllà del que la nostra quotidianitat
ens obliga.
No és el mateix cuinar un ou ferrat només
amb oli que afegir-li boci d'espècia i rematar-ho donant una forma original al
producte final. Aquest petit acte, aquesta delicada dedicació en l'acte
quotidià esdevé una creació.
Aquest ou ferrat ja no és només un ou
ferrat, aquest ou ha viscut una dedicació especial a l'hora de ser creat i
rebrà una especial gaudiment a l'hora de ser observat (qui collons mira un ou
ferrat si no te alguna cosa especial) i a l'hora de ser degustat.
El resultat no és només la ingestió de
l'aliment com a necessitat motora és un petit moment de plaer que ens regalem i
que regalem a aquells als que servim el magnífic ou ferrat.
I ¿que és el que ens fa crear, d'on neix
l'impuls que ens obliga a anar més enllà de nosaltres mateixos, de les
convencions socials, que ens obliga a esforçar-nos i llançar-nos a terrenys
desconeguts i de vegades perillosos?
Cadascú té la seva pròpia resposta o, com
succeeix en la majoria de cassos, no té ni idea del per què, però hi ha una
cosa clara; la creació neix d'un impuls interior, d'un moviment de dintre cap a
enfora, d’una necessitat profunda de excel·lir.
Tot neix de dintre sí, però va cap a en
fora.
Jo he pensat moltes vegades que es el que ens fa crear, això no és sap, el que si està clar es que tots podem crear. Quan ens trobem amb que hem de fer una creació, en aquest cas, una nova compo, la primera sensació sempre és la mateixa ; "No ho podré fer", però quan surgeix una petita idea, amb aquesta idea, una petita acció, un petit objecte, poc a poc, sumant i sumant, de pedra en pedra, ....acabem tenint la nostra creació, grupal o individual, però igual de satisfactori i amb unes ganes molt grans de poder mostrar-la. La seguente creació, cal anar una mica mes enllà de l'anterior, mig pas, un pas sencer, però una mica més lluny, la seguent, una mica més que l'última, ...sense voler, estem trencant barreres, per ho tant, no hi ha límits , el límit no existeis, el posem nosaltres.
ResponderEliminarLa veritat es que es una pasada el trailer , intentare anar a veure la peli, sovint sentim una força de creació però es complicat saber d'on vé.Crec que es una aspecte per a treballar durant tota la vida, doncs totes les coses que ens passen diariament poden ser un element de creació.Cal estar atent i ser sincer amb nosaltres mateixos,no preocupar-nos per coses que realment no valen la pena i disfrutar a tope d'aquells moments que ens ajuden a crear que són la nostre font d'inspiració...
ResponderEliminar